La transició emocional en els moviments socials. El cas de la PAH

Autors/ores

  • Ferran Giménez Azagra UNIVERSITAT DE BARCELONA

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats.133-1.13

Resum

Des de l’assumpció de la societat neoliberal com a projecte polític, de subjectivitat i d’afectivitat, trobem alguns moviments que, sorgits en contextos específics de precarització social, desenvolupen processos de transició emocional per tal de combatre el control social exercit per la gestió de l’afectivitat, vinculat al maneig diferencial de les desigualtats.
Així, apareixen espais d’afectivitat que possibiliten aquesta transformació emocional que alhora permet bastir la pròpia acció col·lectiva. Aquests espais, per tal que siguin efectius, s’han de configurar com a cadenes de rituals d’interacció, els quals fan servir el canvi emocional com a base del canvi social.
El present article s’edifica des de l’anàlisi documental i l’estudi etnogràfic desenvolupats entre 2013 i 2018 en diverses assemblees i accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de distints municipis de Catalunya. S’hi han emprat les tècniques de l’observació participant, grups de discussió i entrevistes en profunditat a activistes dels col·lectius.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Ferran Giménez Azagra, UNIVERSITAT DE BARCELONA

Doctor en sociologia per la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea, UPV/EHU, actualment és
professor de secundària a l’Institut Ribot i Serra de Sabadell, per l’especialitat d’Intervenció Sociocomunitària. També és professor associat de la Universitat de Barcelona en el Departament de Didàctica i Orientació Educativa. Les
seves principals línies de recerca actuals són els processos de construcció social dels moviments socials: identitats
col·lectives, marcs d’acció col·lectiva, subjectivitats i emocions.

Publicades

2019-05-24

Com citar

Giménez Azagra, F. (2019) “La transició emocional en els moviments socials. El cas de la PAH”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 133(1), pp. 131–143. doi: 10.28939/iam.debats.133-1.13.

Número

Secció

ARTÍCLES