Estats, nacions i societats. El cas valencià

  • Rafael Castelló-Cogollos

Resum

L’acció política de les societats contemporànies occidentals s’ha estructurat a partir d’una definició territorial de les unitats d’acció, que hem anomenat estats. Aquesta estructura política occidental ha vingut legitimada a partir de la vinculació de
cada estat a un col·lectiu titular de la sobirania, que anomenem nació. La vida social es desenvolupa en camps de relació vinculats a diferents àmbits de la vida col·lectiva, com ara la producció, el consum, la distribució del treball..., que impliquen també les estructures discursives que parlen sobre les pràctiques. L’experiència de les pràctiques socials es produeix en la interacció complexa entre tots aquests camps de relació, que podem anomenar estructura social. Cadascuna d’aquestes formes col·lectives (estats, nacions, estructura social) dibuixen espais socials i geogràfics diversos, que faciliten i/o dificulten la construcció de determinades identitats col·lectives i, per tant, faciliten o dificulten la producció de determinades accions col·lectives. En una primera part, aquest article proposa una discussió sobre la relació entre els conceptes d’estat, nació i estructura social. Posteriorment, l’article assaja una aplicació empírica de la discussió teòrica al cas valencià, per desvelar els mecanismes que han funcionat en la construcció de la seua identitat col·lectiva.

##plugins.generic.usageStats.downloads##

##plugins.generic.usageStats.noStats##
Publicades
2017-05-05
Com citar
Castelló-Cogollos, R. (2017). Estats, nacions i societats. El cas valencià. Debats. Revista De Cultura, Poder I Societat, 131(1). Retrieved from http://revistadebats.net/article/view/1703
Secció
QUADERN