Interseccionalitat i polítiques públiques d'igualtat. Elements per al debat

Autors/ores

  • Alicia Villar-Aguilés Universitat de València
  • Vicenta Tasa Fuster Universitat de València

Paraules clau:

gènere, desigualtat, diversitat, justícia social, dret

Resum

La igualdad como principio básico de nuestras sociedades no deja de protagonizar debates, más o menos tensos e intensos, así como propuestas de análisis y praxis para el marco de las políticas públicas. Uno de los marcos que acoge el principio de igualdad es la perspectiva interseccional, entendida como una apuesta decidida y heurística para abordar la complejidad de las desigualdades sociales que nace de la aportación de los feminismos negros y que consideramos como un recurso imprescindible para las teorías feministas. En este texto nos acercamos a esta perspectiva; en primer lugar, con un recorrido por la evolución de las políticas
públicas de igualdad en el Estado español según el marco legislativo vigente en cada etapa. A continuación, analizamos algunas de las principales aportaciones que plantea la perspectiva interseccional de acuerdo con las aportaciones de algunas de las autoras referentes. Para acabar, planteamos la aplicación de la propuesta interseccional a la futura ley valenciana de igualdad, porque creemos que entender la igualdad desde una perspectiva interseccional es enmarcarla a fin de reconocer la diversidad y hacerla más inclusiva.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Alicia Villar-Aguilés, Universitat de València

És professora de sociologia de la Universitat de València i investigadora de l'Institut Universitat de Creativitat i Innovacions Educatives. Investiga sobre sociologia de l'educació i sociologia del gènere. Ha participats en nombrosos projectes d'investigació sobre trajectòries i decisions educatives, universitat i estudiantat, polítiques d'igualtat i conciliació, moviment i discurs antifemenista i interseccionalitat. Ha sigut directora de la Revista de Sociología de la Educación. És delegada en trajectòries acadèmiques, un càrrec del Rectorat de la Universitat de València. Participa en el Laboratori de Feminisme de la Fundació Nexe.

Vicenta Tasa Fuster, Universitat de València

És professora de dret constitucional de la Universitat de València i investigadora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. Investiga sobre drets lingüístics i igualtat lingüística en col·laboració amb universitats espanyoles i europees. Així mateix, fa treballs i investigacions en matèria de gènere i igualtat, centrades en la regulació de les cures i la legislació d’igualtat des d’una perspectiva interseccional. És la codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i la directora acadèmica de la Fundació Nexe. Participa en el Laboratori de Feminisme de la Fundació Nexe

Referències

Arendt, H. (1990). On revolution. Londres: Peguin Random House.

Collins, P. (2017). The Difference that Power Makes: Intersectionality and Participatory Democracy. Revista de

Investigaciones Feministas, 8(1), 19-39.

Crenshaw, K. (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination

Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum, 1989(1), 139-167. Recuperat

de http://chicagounbound.uchicago.edu/uclf/vol1989/iss1/8

Espinosa, Y. (2014). Una crítica descolonial a la epistemología feminista crítica. El Cotidiano, 184, 7-12. Recuperat

de http://www.elcotidianoenlinea.com.mx/pdf/18402.pdf

Kyrillos, G. M. (2020). Uma análise crítica sobre os antecedentes da interseccionalidade. Revista Estudos Feministas,

(1). DOI: https://doi.org/10.1590/1806-9584-2020v28n156509

La Barbera, M. C. (2016). Interseccionalidad, un «concepto viajero»: Orígenes, desarrollo e implementación en la Unión Europea. Interdisciplina, 4(8), 105-122.

Martínez-Palacios, J. (2017). Exclusión, profundización democrática e interseccionalidad. Revista de Investigaciones

Feministas, 8(1), 53-71. DOI: http://dx.doi.org/10.5209/INFE.54827

Morcillo Gómez, A. (2012). Españolas con, contra, bajo, (d)el franquismo, Revista Desacuerdos, 7, 42-63.

Nash, M. (ed.) (2013). Represión, resistencias, memoria: Las mujeres bajo la dictadura franquista. Granada: Editorial

Comares.

Rodó de Zárate, M. (2019). Gènere i nació: Contradicció irreconciliable o intersecció d’eixos? Idees: Revista de temes

contemporanis, 47.

Rodríguez Ruiz, B. (2013). ¿Identidad o autonomía? La autonomía relacional como pilar de la ciudadanía democrática.

Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, 17, 75-104.

Tasa Fuster, V. i Villar-Aguilés, A. (2020). Igualtat inclusiva: Cap a una nova llei valenciana d’igualtat. València: Fundació

Nexe, Riu Rau Editors.

Villar-Aguilés, A. i Pecourt Gracia, J. (2021). Antifeminismo y troleo de género en Twitter: Estudio de la subcultura

trol a través de #STOPfeminazis. Teknokultura: Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, 18(1), 33-44.

DOI: https://doi.org/10.5209/tekn.70225

Descàrregues

Publicades

2021-05-29 — Actualitzat el 2024-12-23

Versions

Com citar

Villar-Aguilés, A. and Tasa Fuster, V. (2024) “Interseccionalitat i polítiques públiques d’igualtat. Elements per al debat”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 135(1). Available at: https://revistadebats.net/article/view/3717 (Accessed: 2 January 2025).

Número

Vol. 135 No 1 (2021)

Secció

PUNTS DE VISTA

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.