Urbanitat postnacional més enllà de l’estat (pluri)nacio(nal) en la UE: comparant Escòcia, Catalunya i el País Basc

Resum

Aquest article compara els casos de tres petites nacions ciutat-regionals sense estat: Escòcia, Catalunya i el País Basc, després de setembre de 2014. Des del referèndum sobre la independència d’Escòcia, cada cas, segons el seu context particular, s’ha desenvolupat de manera diferent en l’experimentació democràtica i deliberativa del «dret a decidir» el seu futur més enllà dels seus estats (pluri)nacio(nals) de referència: el Regne Unit i Espanya. Recentment, el referèndum del Brexit ha provocat un debat més profund sobre la manera en la qual les demandes regionals i polítiques d’aquests casos poden reajustar les estructures fixes dels estats (pluri)nacio(nals) i, fins i tot, advocar per algun tipus d’europeïtzació. Aquest article, que es basa en un programa de recerca més ampli en què es comparen els casos de més ciutats-regionals, anomenat «Benchmarking City-Regions», defensa que les diferències entre els tres casos són dignes d’esment. Encara més significatius són els diversos mitjans que tenen per a acomodar trajectòries estratègiques per a l’autodeterminació, diferents i descentralitzadores, mitjançant processos d’innovació política que s’estan esdevenint entre respostes generalitzades de metropolitanització com a signe distintiu d’un model cada vegada més creixent d’urbanitat postnacional en la Unió Europea. D’aquesta manera, l’article examina les qüestions següents: En quina mesura es pareixen els punts de partida dels nivells de descentralització intel·ligent de cada cas? Quins són els escenaris polítics possibles per a aquests casos com a resultat de les estratègies de descentralització o recentralització dels seus estats (pluri)nacio(nals) de referència? Quins són els processos estratègics d’innovació política en cada cas? Finalment, aquest article pretén comparar com han avançat estratègicament Escòcia, Catalunya i el País Basc per a anar més enllà dels seus estats (pluri)nacio(nals) de referència dins d’un nou model geopolític europeu que podem anomenar urbanitat postnacional mitjançant la descentralització, i fins i tot la independència, en termes metropolitans concrets.