Al-Azraq, la pervivencia del mito

Autores/as

  • Debats Revista de cultura, política y sociedad
  • Lluís Vidal Pérez Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics https://orcid.org/0000-0003-2763-8947

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.7

Palabras clave:

Xarq al-Andalus, al-Jabal, Jaume I, Moros y cristianos

Resumen

¿Héroe o malvado? ¿Oponente noble o conspirador artero? Líder de la resistencia andalusí o caudillo ambicioso? Abū ‘Abd Al·lāh Muhammad ibnHudhayl, más conocido cómo al-Azraq —«el Azul»—, genera controversia todavía 750 años después de su muerte, alimentada por la poca información primaria que tenemos y los muchos añadidos imaginativos que han ido configurando el mito. En este artículo daremos un vistazo a todo lo que sabemos realmente del personaje histórico; repasaremos sucintamente la bibliografía que ha ido generándose a su alrededor, tanto la más imaginativa como la mejor documentada, y analizaremos cómo es percibido actualmente y, en particular, en las tierras ligadas a su trayectoria vital entre Aitana y el Benicadell, donde se han puesto en marcha varias iniciativas alrededor del aniversario de su muerte. Probablemente, todavía no podremos dar una respuesta categórica a las cuestiones iniciales, porque estamos muy alejados, históricamente y emocionalmente, de la sociedad «valenciana» del siglo XIII, pero, al menos, intentaremos rehuir las interpretaciones más maniqueistas de una figura poliédrica y fascinante.

Biografía del autor/a

  • Lluís Vidal Pérez, Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics

    Catedràtic de Secundària, llicenciat en Història per la Universitat d’Alacant i en Història de l’Art per la Universitat de València, Màster en Tècniques Avançades d’Investigació Històrica, Artística i Geogràfica per la UNED. Les principals línies de recerca han girat al voltant del patrimoni industrial, artístic i festiu alcoià.

Referencias

Bañó i Armiñana, R. (1981). Contribució a l’estudi de les sublevacions d’Al-Azraq en les comarques de l’Alcoià i del Comtat. Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 33, 39-64.

Bañó i Armiñana, R. (2003). Al Azraq y Alcoy. Alcoi: Mariola Edicions.

Barceló Torres, M. C. (1982). Documentos árabes de al-Azraq, (1245-1250). Saitabi, 32, 27-41.

Beuter, P. A. (1551). Segunda parte de la Corónica general de España, y especialmente de Aragón, Cathaluña y Valencia. València: Joan Mey.

Carbonell, V. (1672). Celebre Centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy… València: Juan Lorenzo Cabrera. Ed. Facsímil (1976), Alacant: Caja de Ahorros Provincial.

Chabás Llorens, R. (1886). Vasallage de Habuabdele Yuan Fudayl señor de Alcalá al infante D. Alfonso hijo de D. Jaime I de Aragón. El Archivo, vol. I, 204-205.

Chabás Llorens, R. (1890). D. Jaime el Conquistador y Alazrach. El Archivo, vol. IV, 280-282.

Garrido i Valls, J. D. (2015). Al-Azraq, el cabdill andalusí que desafià Jaume I. Paiporta: Denes.

Llobet i Vall-llosera, J. A. (1855). Apuntes históricos acerca de las fiestas que celebra cada año la ciudad de Alcoy a su patrón San Jorge, con referencias a la historia antigua de la misma ciudad en los tiempos de la reconquista sobre los árabes. Alcoi: Imprenta Martí.

López Elum, P. (1995). La conquista y la repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I. Xàtiva-Biar: Ajuntaments.

Lull García, J. (2008). Al-Azraq, visir i senyor d’Alcalà de Gallinera. Gandia: CEIC Alfons el Vell.

Momblanch y Gonzálbez, F. (1977). Al Azraq, Capitán de Moros. Alcoi: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

Sanchis Llorens, R. (1986). Memorias sobre antigüedades de Alcoy. Alcoi: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

Sellés López, J.I. (2015). Al-Azraq, el visir que somiava La Muntanya. Edicions La Muntanya.

Soler Rivelles, E. (2003). El día 5 de mayo de 1276. Alcoy. Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 115-117.

Torró i Abad, J. (1991). L’atac granadí de 1304 i els orígens de la devoció a sant Jordi en Alcoi. Alcoy. Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 97-99.

Torró i Abad, J. (1992). La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305. València: Diputació.

Torró i Abad, J. (1999). El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). València: Universitat.

Vilaplana Gisbert, J. (1903). Historia religiosa de Alcoy. Alcoi: Imprenta de Payá. Ed. facsímil (1977), Alacant: Diputació Provincial.

Publicado

2026-10-07

Cómo citar

Vidal Pérez, L. (2026) «Al-Azraq, la pervivencia del mito», Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, 140, pp. 110–121. doi:10.28939/iam.debats-140.7.