Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-138-1.8

Resum

En la modernitat tardana està reconfigurant-se la manera de transmetre i comunicar la crisi climàtica. El concepte de risc, entés com una contingència, hi té una rellevància central per a entendre-la. No n’hi ha prou amb definir el risc científicament, també cal definir-lo socialment (el que és assumible o el que no); això genera un escenari d’incertesa en què els subjectes es veuen obligats a prendre decisions. En aquest context, les xarxes socials adquireixen una preeminència important a l’hora de comunicar i transmetre aquesta incertesa a través de les pàgines web, Internet, xats… Es configura un nou espai relacional: missatges breus, ús intensiu d’imatges emocionals, desancoratge (ruptura de l’espaitemps). D’altra banda, aquesta contingència, marca una relació nova entre ciència i política. La necessitat de reduir la incertesa social redefineix les relacions entre tots dos àmbits: la política necessita la ciència per a justificar-ne les decisions i la ciència cada vegada es veu més involucrada en les decisions polítiques. En un moment en què els processos d’individualització caracteritzen les societats avançades, cal reconstruir els vincles socials per a respondre a la crisi ecològica. Aquesta reconstrucció passa per generar nous llaços a partir de la identitat entre iguals, no des de l’acció col·lectiva. Aquesta nova situació ha donat origen a un nou comunitarisme. La tesi que es defensa ací és que assistim a un escenari en què s’està redissenyant l’espai relacional a l’hora de transmetre i comunicar la crisi climàtica, un fet que afecta la manera de construir els vincles socials en la modernitat tardana.

Biografia de l'autor/a

  • José Enrique Antolín Iria, Universitat del País Basc

    Doctor en Sociologia per la Universitat del País Vasc (1995). Professor titular del Departament de Sociologia i Treball Social de la Facultat Ciències Socials i de la Comunicació (UPV/EHU). Les seues línies d’investigació més rellevants són: segregació residencial, moviments ambientalistes i ecologistes i urbanisme. Membre de l’equip d’investigació consolidat, Civersity, finançat per la UPV/EHU (GIU20/47). 

Referències

Alier, J. M. (2020). Una experiencia de cartografía colaborativa. El atlas de justicia ambiental. Nueva Sociedad, 286. Recuperat el 13 de febrer de 2023 de: https://nuso.org/articulo/una-experiencia-de-cartografi-colaborativa/

Alfie, C. (2017). Riesgo ambiental: La aportación de Ulrich Beck. Acta de Sociología 73, maig-agost, 171-194. Recuperat el 17 de gener de 2023 de: http: //doi.org/ 10.1016/j.acso.2017.08.006

Amondarain, A., Barranquero, A., i Arrilucea, A. (2022). La construcción mediática de los movimientos juveniles frente al cambio climático. Fridays for Future y Extinction Rebellion en la prensa de referencia en España. Estudio sobre el mensaje periodístico, 497-509. Recuperat el 15 de gener de 2023 de: https://dx.doi.org/10.5209/esmp.80710

Baudrillard, J. (2009). Sociedad de consumo. Sus mitos y estructuras. Madrid: Siglo XXI.

Bauman, Z. (2003). La modernidad liquida. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidos.

Beck, U. (1998). La democracia y sus enemigos. Barcelona: Paidós-Studio.

Beck, U. (2000). Retorno a la teoría de la «Sociedad del riesgo». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 30, 9-20.

Behall, R. N. (1989). Hábitos del corazón. Madrid: Alianza Editorial.

Beltrán, M. (1999). Sobre la confianza en una ciencia secularizada. En R. Ramos i F. García (coords.), Globalización, riesgo, reflexividad. Tres temas de la teoría social contemporánea, 293-310. Madrid: CIS (Centro Investigaciones Científicas).

Bericat, E. (2012): Emociones. Sociopedia.isa, 1-13. Recuperat el 9 de juny de 2022 de: https://doi.org/10.1177/205684601361

Bunge, M. (1972). La ciencia, su método y su filosofía. Buenos Aires: Siglo XXI.

Bunge, M. (2000). La relación entre la sociología y la filosofía. Buenos Aires: Edad Ensayo.

Callejo, J. (2021). El discurso ausente: el caso del cambio climático. Papers, 106(2), 279-301. Recuperat el 23 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.5565/rev/ papers.2802

Camps, V. (2011). El gobierno de las emociones. Barcelona: Herder.

Castells, M. (2016). De la crisis económica a la crisis política. Barcelona: La Vanguardia Ediciones.

Cohen, G. A. (2001). Si eres igualitario, ¿cómo eres tan rico? Barcelona: Paidós.

Emirbayer, M., i Goldberg, C. A. (2005). Pragmatism, Bourdieu, and Collective Emotions in Contentious Politics. Theory and Society, 34, 469-518.

Funtowicz, O. S., i Ravetz, J. R. (2000). La ciencia posnormal. Barcelona: Icaria.

Galindo J. (2015). El concepto de riesgo en las teorías de Ulrich Beck y Niklas Luhmann. Acta Sociológica, 67, 141-164. UNAM (Universidad Autónoma de México). Recuperat el 27 de desembre de 2023 de: https://doi.org/10.1016/j.acso.2015.04.006

García, E. (2021). Ecología e igualdad. València: Tirant Humanidades.

García, E. (2004). Medio ambiente y sociedad. La civilización industrial y los límites del planeta. Madrid: Alianza Editorial.

García, E. (2008). ¿Por qué andamos siempre a la greña con la naturaleza si nos pasamos la vida jurándole amor eterno? En J. Riechmann (coord.), ¿En qué estamos fallando? Cambio social para ecologizar el mundo. Barcelona: Icaria

Giddens, A. (1993). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza.

Giddens, A. (2010). La política del cambio climático. Madrid: Alianza.

Ignazi, I. (2021). Partidos y democracia. El desigual camino a la legitimación de los partidos. Madrid: Alianza Editorial.

Illouz, E. (2007). Intimidades congeladas. Las emociones en el capitalismo. Buenos Aires: Katz Editores.

IPPC (2021). Sexto Informe sobre el Cambio Climático. Nacions Unides.

Isbet, R. (1975). Introducción a la sociología. El vínculo social. Barcelona: Vicens Universidad.

Jasanoff, S. (2010). A new climate for society. Theory, Culture & Society, 27 (2-3). Recuperat el 23 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.1177/0263276409361497

Jasper, J. M. (2003). Las emociones y los movimientos sociales: veinte años de teoría y de investigación. Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpo, Emociones y Sociedad, 10(4), 46-66.

Joffe, H. (2003). Risk: From perception to social representation. British Jorunal of Social Psychology 42, 55-73.

Lawler, E. J. (1999). Bringing emotions into social Exchange theory. Annual Review of Sociology, 25, 217-244.

Lipovetsky, G. (2006). La era del vacío. Barcelona: Anagrama.

Lorenzoni, I., i Pidgeon, N. F. (2006). Public Views on Climate Change: European and USA Perspectives. Climatic Change, 77(1-2), 73-95.

Luhmann, N. (1992). Sociología del riesgo. Guadalajara: UIA, UDEG.

Norgaard, K. (2011). Living in Denial. Climate Change, Emotions, and Everyday Life. Cambridge: MIT Press.

O’Neill, S. J., Boykoff, M., Niemeyer, S., i Day, S. A. (2013). On the use of imagery for climate change engagement. Global Environmental Change, 23(2), 413-421. Recuperat el 20 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2012.11.006

Ramos, R. (2021). El futuro climático y el IPCC: una aproximación sociológica. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 176, 102-117.

Ramos, R., i Callejo, J. (2022). La preocupación social por el cambio climático en España: una aproximación cualitativa. Política y Sociedad, 59(3), 74131. Recuperat el 28 de desembre de 2022 de: https://dx.doi.org/10.5209/poso.74131

Reichmann, J. (1994). Límites, inconsistencias y bloqueos: notas sobre algunas dimensiones psíquicas de la crisis ecológica. Revista Mientras Tanto, 56, 37-64.

Rendueles, C. (2013). Sociofobia. Madrid: Capitán Swing.

Rheingold, H. R. (2004). Multitudes inteligentes: la próxima revolución industrial. Barcelona: Gedisa.

Robles, J. M. (2017). ¿Por qué la brecha digital es un problema social? Revista Panorama Social, 25, 9-16.

Rodríguez, R., i Ureña, D. (2011). Diez razones para el uso de Twitter como herramienta para la comunicación política y electoral. Comunicación y Pluralismo, 10, 89-116. Recuperat el 20 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.36576/summa.30573 Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials DEBATS · Volum 138/1 · 2024 — 129

San Cornelio, G., Ardèvol, E., i Martorell, S. (2020). El estilo de vida como narrativa: análisis de las conexiones entre activismo y consumo en influencers medioambientales en Instagram [conferència]. XII Congreso Internacional Latina de Comunicación Social, Madrid, Espanya.

Searle, J. (1997). La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Paidós.

Sloman, S., i Fernbach, P. (2017). Knowledge Illusion. Nova York: Penguin Books.

Sontag, S. (2014). Sobre la fotografía. Madrid: Bolsillo.

Vallespín, F. (2021). La sociedad de la intolerancia. Barcelona: Galaxia de Guntenberg.

Vallespín, F. (2015). Políticas y nuevas redes. Revista Telos, 100. Recuperat el 22 de juny de 2022 de: https://telos. fundaciontelefonica.com/archivo/numero100/politica-y-nuevas-redes/

Worldwatch Institute (2004). State of the World, The consumer society. Nova York: W. Norton & Company.

Publicat

2024-05-30 — Actualitzat el 2025-03-21

Com citar

Antolín Iria, J.E. (2025) «Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials», Debats. Revista de cultura, poder i societat, 138(1). doi:10.28939/iam.debats-138-1.8.