Devocions oposades? Creació i cures en el precariat cultural

Creación y cultura en el precariado cultural

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.6

Paraules clau:

trabajo creativo, trabajo de cuidados, trabajo grauito, precariedad

Resum

En aquest article abordarem la lògica específica de la precarietat cultural, incidint en els factors de gènere que situen les dones treballadores en posicions de debilitat estructural. Es tracta d’un fenomen complex i multidimensional. En la nostra anàlisi ens
hem centrat en la relació entre treball creatiu i treball de cures com a espais socials diferenciats. Entenem el treball de cures
com la gestió del benestar de les persones, imprescindible per a la sostenibilitat de la vida i la reproducció de la força de treball. D’altra banda, el treball creatiu és la dimensió més visible de l’activitat artística i implica la producció d’obres que obtenen una valoració social i són reconegudes com a artístiques. Inclou, sobretot arran dels processos recents de precarització, un important component de treball gratuït, el treball de fons individual orientat a proveir les condicions adequades per a la creació i que avui se centra en la construcció i el manteniment de les xarxes socials i d’una reputació digital. En definitiva, mentre que el treball
creatiu constitueix la part visible i socialment reconeguda de la pràctica artística, el treball gratuït i el treball de cures formen la part oculta d’aquesta, sense reconeixement social, però que determinen en gran manera els èxits individuals, més enllà de les concepcions romàntiques del geni centrades en l’àmbit estrictament creatiu. En aquest article reflexionem al voltant de la relació entre ambdós treballs, la construcció de les lògiques constitutives, generalment incompatibles entre si, i n’identifiquem les principals contradiccions.

Biografies de l'autor/a

  • Juan Pecourt, Universitat de València

    Doctor en Sociologia per la Universitat de Cambridge i professor titular de la Universitat de València. Membre del grup de recerca Centre d'estudis sobre cultura, poder i identitats (CECPI). Investiga sobre cultura, mitjans de comunicació i esfera pública.

     

  • Sandra Obiol, Universitat de València

    Doctora en Sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona y profesora titular en el Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Miembro de los grupos de investigación IPRODES (Universidad de Valencia) y Copolis (Universidad de Barcelona). Investiga sobre familias, cuidados, educación y precariedad.

Publicat

2022-11-14

Com citar

Pecourt, J. i Obiol, S. (2022) «Devocions oposades? Creació i cures en el precariat cultural: Creación y cultura en el precariado cultural», Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(2), p. 95–109. doi:10.28939/iam.debats-136-2.6.