L’objectivació de la identitat europea en els tractats i declaracions de les institucions europees

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-1.6

Paraules clau:

Identitat europea, Unió Europea, nació, construcció europea

Resum

En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada.

Biografia de l'autor/a

  • Lluís Català Oltra, Universitat d'Alacant

    Llicenciat en Sociologia (Universitat d’Alacant, 1994) i doctor en Sociologia (Universitat d’Alacant, 2012), amb la tesi Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. Postgrau en Gestió de la Qualitat i la Innovació (Universitat Oberta de Catalunya, 2013). Consultor entre 1998 i 2018, i professor associat entre 2000 i 2018; actualment, professor ajudant doctor a la Universitat d’Alacant. Director de l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Institut Ignasi Villalonga).

Descàrregues

Publicat

2021-05-29

Número

Vol. 135 Núm. 1 (2021)

Secció

MISCEL·LÀNIA

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.

Com citar

Català Oltra, L. (2021) «L’objectivació de la identitat europea en els tractats i declaracions de les institucions europees», Debats. Revista de cultura, poder i societat, 135(1). doi:10.28939/iam.debats-135-1.6.