Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat: Contra el reduccionisme

Autors/ores

  • Dafne Muntanyola Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-2.2

Paraules clau:

sociologia de la cultura, legitimitat, gust, etnometodologia, Lizardo, Bourdieu.

Resum

En el context canviant dels consensos bàsics que constitueixen la cultura legítima i les definicions de creativitat, la sociologia de
la cultura hi juga un paper important. Nombrosos estudis en ciències socials i cognitives ho demostren empíricament (Bourdieu,
1979; Becker, 1982; 2002; Sennett, 2012; Muntanyola-Saura, 2012; 2014; 2016). La creativitat com a forma de cognició social
forma part d'un context institucional. No obstant això, la influent branca culturalista de la sociologia cognitiva (CCS) redueix la
creativitat a un nivell psicològic cognitivista (Lizardo i Strand, 2010). Partim aquí de la conjectura que és possible per a la sociologia
de la cultura aprofitar el paradigma naturalista de la cognició per explicar la creativitat sense caure en postures reduccionistes
ni atomistes. Per tant, el cos de l'article és una revisió bibliogràfica que sense tenir la ambició de ser exhaustiva sí que ofereix
una mirada completa sobre uns models pragmàtics i integrats de creativitat. Es té en compte la diversitat de propostes teòricoempíriques que existeixen, per tal d'identificar els postulats de partida dels autors que centralitzen el debat tant a nivell macro
com a nivell micro. Els estudis analitzats presenten processos intersubjectius de creació i transmissió de criteris més o menys
legítims de consum cultural, com ara categoritzacions, avaluacions i judicis estètics. La conclusió és que la perspectiva sociològica
pot reforçar críticament la creativitat

Biografia de l'autor/a

Publicat

2021-11-29

Número

Secció

MONOGRÀFIC

Com citar

Muntanyola, D. (2021) «Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat: Contra el reduccionisme », Debats. Revista de cultura, poder i societat, 135(2), p. 25–38. doi:10.28939/iam.debats-135-2.2.