El simbolisme de Jaume I: del mite romàntic a la figura política
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.9Paraules clau:
Identitat, País Valencià, mite fundacional, simbolisme, transició, multiculturalitat, Jaume IResum
Aquest text analitza l’evolució del simbolisme de la figura de Jaume I al País Valencià, des de la seua construcció com a mite fins a la seua instrumentalització política més recent. L’objectiu és comprendre com aquest personatge històric ha estat reinterpretat al llarg del temps per les diferents ideologies i els contextos històrics, així com el paper que ha tingut en la configuració de la identitat valenciana. A partir de l’anàlisi historiogràfica, i portant a terme una revisió de les fonts històriques, els estudis acadèmics i les manifestacions culturals i polítics que han contribuït a la construcció i resignificació del mite de Jaume I, s’ha estudiat el seu paper a través de la història. El text examina les diferents etapes, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, i posa un èmfasi especial en alguns moments clau per a la història del país, com ara la Renaixença, el franquisme i els anys posteriors a la dictadura. Els resultats mostren que la figura del rei Jaume I ha estat un símbol altament flexible, capaç d’adaptar-se a narratives diverses i sovint oposades. Ha estat utilitzat tant per a reforçar una identitat valenciana pròpia com per a integrar-se dins de projectes polítics més amplis, i fins i tot ha estat objecte de disputa simbòlica entre diferents sectors ideològics. Així mateix, les investigacions més recents han contribuït a matisar la visió tradicional, i han incorporat perspectives crítiques sobre la conquesta i les seues conseqüències. Aquesta investigació evidencia que el rei conqueridor continua sent un element central en l’imaginari col·lectiu valencià, al mateix temps que destaca la necessitat de revisar aquest mite des d’una mirada més plural i crítica que integre totes les dimensions històriques del procés.
Descàrregues
Referències
Flor, Vicent (2009). L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del «blaverisme» (tesi doctoral), Universitat de València.
Furió, Antoni (2007). El rei conqueridor: Jaume I entre la història i la llegenda, Ed. Bromera, Alzira.
Fuster, Joan (1994). Nosaltres, els valencians, Edicions 62, Barcelona.
Granell, Francesc (2022). «Commemorating a Providential Conquest in Valencia: The 9 October Feast», a Religions, 13 (4).
Granell, Francesc (2002): Jaume I en la València baixmedieval. La memòria del rei a través de la imatge, Editorial PUV, València: 2024.
Hobsbawm, Eric; Ranger, Terence: La invención de la tradición, Ed. Crítica, Barcelona.
Ribera, Borja (2023): Una historia de violencia. La transición valenciana (1975-1982), Ed. Tirant, València.
Torró, Josep (2006): El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Editorial PUV, València.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.





