Al-Azraq, la pervivència del mite
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.7Paraules clau:
Xarq al-Andalus, al-Jabal, Jaume I, Moros i cristiansResum
Heroi o malvat? Oponent noble o conspirador arter? Líder de la resistència andalusina o cabdill ambiciós? Abū ‘Abd Al·lāh Muhammad ibn Hudhayl, més conegut com al-Azraq —«el Blau»—, genera controvèrsia encara 750 anys després de la seua mort, alimentada per la poca informació primària que en tenim i els molts afegits imaginatius que han anat configurant el mite. En aquest article farem una ullada a tot el que sabem realment del personatge històric; repassarem succintament la bibliografia que ha anat generant-se al voltant d’ell, tant la més imaginativa com la millor documentada, i analitzarem com és percebut actualment i, en particular, a les terres lligades a la seua trajectòria vital entre Aitana i el Benicadell, on s’han posat en marxa diverses iniciatives al voltant de l’aniversari del seu traspàs. Probablement, encara no podrem donar una resposta categòrica a les qüestions inicials, perquè estem molt allunyats, històricament i emocionalment, de la societat «valenciana» del segle XIII, però, almenys, intentarem defugir les interpretacions més maniqueistes d’una figura polièdrica i fascinant.
Descàrregues
Referències
Bañó i Armiñana, R. (1981). Contribució a l’estudi de les sublevacions d’Al-Azraq en les comarques de l’Alcoià i del Comtat. Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 33, 39-64.
Bañó i Armiñana, R. (2003). Al Azraq y Alcoy. Alcoi: Mariola Edicions.
Barceló Torres, M. C. (1982). Documentos árabes de al-Azraq, (1245-1250). Saitabi, 32, 27-41.
Beuter, P. A. (1551). Segunda parte de la Corónica general de España, y especialmente de Aragón, Cathaluña y Valencia. València: Joan Mey.
Carbonell, V. (1672). Celebre Centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy… València: Juan Lorenzo Cabrera. Ed. Facsímil (1976), Alacant: Caja de Ahorros Provincial.
Chabás Llorens, R. (1886). Vasallage de Habuabdele Yuan Fudayl señor de Alcalá al infante D. Alfonso hijo de D. Jaime I de Aragón. El Archivo, vol. I, 204-205.
Chabás Llorens, R. (1890). D. Jaime el Conquistador y Alazrach. El Archivo, vol. IV, 280-282.
Garrido i Valls, J. D. (2015). Al-Azraq, el cabdill andalusí que desafià Jaume I. Paiporta: Denes.
Llobet i Vall-llosera, J. A. (1855). Apuntes históricos acerca de las fiestas que celebra cada año la ciudad de Alcoy a su patrón San Jorge, con referencias a la historia antigua de la misma ciudad en los tiempos de la reconquista sobre los árabes. Alcoi: Imprenta Martí.
López Elum, P. (1995). La conquista y la repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I. Xàtiva-Biar: Ajuntaments.
Lull García, J. (2008). Al-Azraq, visir i senyor d’Alcalà de Gallinera. Gandia: CEIC Alfons el Vell.
Momblanch y Gonzálbez, F. (1977). Al Azraq, Capitán de Moros. Alcoi: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.
Sanchis Llorens, R. (1986). Memorias sobre antigüedades de Alcoy. Alcoi: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.
Sellés López, J.I. (2015). Al-Azraq, el visir que somiava La Muntanya. Edicions La Muntanya.
Soler Rivelles, E. (2003). El día 5 de mayo de 1276. Alcoy. Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 115-117.
Torró i Abad, J. (1991). L’atac granadí de 1304 i els orígens de la devoció a sant Jordi en Alcoi. Alcoy. Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 97-99.
Torró i Abad, J. (1992). La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305. València: Diputació.
Torró i Abad, J. (1999). El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). València: Universitat.
Vilaplana Gisbert, J. (1903). Historia religiosa de Alcoy. Alcoi: Imprenta de Payá. Ed. facsímil (1977), Alacant: Diputació Provincial.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
