De Violant d’Hongria a Katharine Hepburn
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.6Paraules clau:
Violant d'Hongria, Jaume I, pacifica mediatrix, conquesta de ValènciaResum
Anàlisi, a partir sobretot del Llibre dels fets, del paper que va tenir Violant d’Hongria (c. 1215/1219-1251) al costat de Jaume I (1208-1276), el seu marit, tant en els moments culminants de la conquesta del regne musulmà de València per part de la Corona d’Aragó com en la consolidació de la seva presència. La reina Violant té un paper decisiu com a consellera i col·laboradora del seu marit, i també com a pacifica mediatrix en els moments més conflictius, com ara les negociacions que van acabar amb la signatura del Tractat d’Almirra. (Es proposen també alguns noms per a una adaptació cinematogràfica utòpica del Llibre dels fets).
Descàrregues
Referències
Asperti, S. (1984). La tradizione manoscritta del Libre dels feyts. Romanica Vulgaria, 7, 107-167.
Aurell, M. (2024), Aliénor d’Aquitaine. Souveraine femme. Paris : Flammarion.
Autrand, F. (2009). Christine de Pizan. Une femme en politique. París : Fayard.
Barceló, C. (1982). Documentos árabes de Al-Azrāq (1249-1250). Saitabi: Revista de la Facultat de Geografia i Història, 32, 27-42 .
Biosca, J. (Ed.) (2015). Petri Marsilii, Opera Omnia. Turnhout: Brepols Publishers (Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis, 273).
Bruguera, J. (Ed.) (1991). Llibre dels fets del rei En Jaume. Volum II. Barcelona: Barcino (ENC, col·lecció B, 11).
Brundage, J. (1987). Law, Sex, and Christian Society in Medieval Europe. Chicago / London: Chicago University Press.
Burns, R.I. (1981). Vida espiritual de Jaume el conquistador. A Jaume I i els valencians del segle XIII (pp. 3-49). València: Tres i Quatre.
Fuentes Pérez, M.J. (2016). Tres Violantes: las mujeres de una familia en el poder a lo largo del siglo XIII. Anuario de Estudios Medievales 46/1, 137-165.
Furió, A. (2007). El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda. Alzira: Bromera.
Garcia Edo, V. (2008). Blasco de Alagón (ca. 1190-1239). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Kagay, D.J. (1996), The Line between Memoir and History. Mediterranean Historical Review, 11, 165-176.
Miret i Sans, J. (2004). Itinerari de Jaume I el Conqueridor. Edició facsímil. Barcelona: IEC (Primera edició del 1918).
Ohler, N. (2002). Vita pericolosa dei pellegrini nel Medioevo. Casale Monferrato: Edizioni Piemme.
Peracaula, M. i Renedo, X. (2019). Entre l’hora nona i la posta del sol: Pere el Gran a Bordeus, 31 de maig del 1283. A J.A. Aguilar, S. Martí i X. Renedo (Eds.), Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps (pp. 337-359). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019.
Ponsich, Cl. (2011). Une petite fille de l’empereur de Constantinople, reine d’Aragon. Identité et pouvoirs de Jólanta Árpád (1215-1251). A M.T. Ferrer i Mallol (Ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Volum I (pp. 539-576). Barcelona: IEC.
Pujol, J.M. (Trad.) (2008). El llibre dels fets de Jaume el Conqueridor. Versió en català modern de ——. Robert i Agnès Vinas (Eds.). Palma de Mallorca: Editorial Moll.
Renedo, X. (2010). Un matrimoni no consumat: Elionor de Castella i Jaume I (Àgreda, 6-VI-1221). A Miscel·lània en honor de Josep Maria Marquès (pp. 184-191). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Renedo, X. (2010). Dels fets a les paraules i de les paraules al llibre dels fets. Observacions sobre la gènesi del Llibre del rei En Jaume. A A. Alberni et alii (Eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1220-1500) (pp. 91-120). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.
Renedo, X. (2014). Plors i plans de fuga al castell de la Suda (Llibre dels fets ¶ 22-23). Estudis Romànics XXXVI, 223-244.
Renedo, X. (2021). Bernat Desclot, Maria de Montpeller i l’empoderament femení, Núvol (8/III/ 2021) [https://www.nuvol.com/llibres/assaig/bernat-desclot-maria-de-montpeller-i-empoderament-femeni-159798].
Renedo, X. (en premsa). Jaume I i Violant d’Hongria en el Llibre dels fets.
Soldevila, F. (1950). Pere el Gran. Part 1: L’infant. Barcelona: IEC.
Soldevila, F. (Ed.) (2007). Les quatre grans Cròniques. I Llibre dels feits del rei En Jaume (Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol). Barcelona: IEC.
Vajay, S. de (2009). Dominae reginae milites. L’aclimatació dels hongaresos del sèquit de Violant a la València conquerida. A Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat Mitjana (pp. 245-259). Barcelona: Museu d’Història de Catalunya.
Vilaret, M. (1978), Llibre dels fets del bon rei En Jaume. Barcelona: RTVE (https://www.rtve.es/play/videos/llibre-dels-fets-del-bon-rei-en-jaume/)
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
