La construcció simbòlica de la reginalitat: Violant d’Hongria i la paradoxa de la memòria en el 775é aniversari de la seua mort

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.5

Paraules clau:

reginalitat, memòria col·lectiva, Violant d'Hongria, agència, edat mitjana, Jaume I

Resum

L’article analitza la construcció simbòlica de la reginalitat a partir de la figura de Violant d’Hongria i la seua presència desigual en la memòria col·lectiva valenciana. Tot i ser una actora política rellevant, que ostentà funcions de consell, mediació diplomàtica i gestió patrimonial, la seua imatge ha estat eclipsada per la centralitat de Jaume I en els relats fundacionals. A través de l’estudi de fonts com el Llibre dels feyts i de la memòria festiva contemporànies posa de manifest la tensió entre la Violant històrica i la Violant simbòlica. L’article defensa que aquesta invisibilització no respon a una manca d’agència, sinó a una construcció historiogràfica i memorial que ha privilegiat figures masculines i ha convertit la reina en una icona despolititzada.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Lledó Ruiz Domingo, Universitat Jaume I

Lledó Ruiz Domingo és doctora en Història Medieval per la Universitat de València (2020) i ha estat investigadora postdoctoral a la Universidade de Lisboa. La seua activitat investigadora se centra en les dones de la reialesa baixmedieval, amb especial atenció a l’autoritat, el govern i la gestió patrimonial de les reines de la Corona d’Aragó. Actualment és professora d’història medieval a la Universitat Jaume I

Referències

Earenfight, T. (2005). Queenship and political power in medieval and Early Modern Spain. Aldershot: Routledge.

Earenfight, T. (2009). The King’s other body, Maria of Castile and the Crown of Aragon, Philadelphia: University of Pennsilvania Press.

Earenfight, T. (2013). Queenship in Medieval Europe. Nova York: Palgrave Macmillan.

Fuente Pérez, M.J. (2016). Tres Violantes: Las mujeres de una familia en el poder a lo largo del siglo XIII. Anuario de Estudios Medievales 46/1, 137-165.

García Herrero, M.C. (2015). La dama modélica del Cuatrocientos en la correspondencia de María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458). Cuadernos del CEMYR, 23, 27-48.

Pelaz Flores, D., i Del Val Valdivieso, M. I. (2015). La Historia de las Mujeres en el siglo XXI a través del estudio de la Reginalidad medieval. Revista de Historiografía 22, 101-127.

Ruiz Domingo, L. (2022). Reginalitat a la Corona d’Aragó: concepte i significació de “ser reina” a la baixa edat mitjana. Recerques, 81, 37-58. Doi:10.31009/recerques.2022.i81.02.

Silleras Fernández, N. (2003). Queenship en la Corona de Aragón en la baja Edad Media: Estudio y propuesta terminològica. La Corónica. A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures 1, 119-133.

Vinyoles,T. (2005). Història de les dones a la Catalunya medieval. Barcelona: Biblioteca d’Història de Catalunya.

Ruiz Domingo, L. (2025). «El nostre offici de reina». Mediación, autoridad e intervención política de la reina María de Luna en las luchas de bandos del reino de Valencia de 1404. Hispania. Revista Española de Historia, 85/279, 1214, DOI: https://doi.org/10.3989/hispania.2025.1214

Descàrregues

Publicades

2026-10-07

Com citar

Revista de cultura, política i societat, D. and Ruiz Domingo, L. (2026) “La construcció simbòlica de la reginalitat: Violant d’Hongria i la paradoxa de la memòria en el 775é aniversari de la seua mort”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 140, pp. 82–95. doi: 10.28939/iam.debats-140.5.

Número

Vol. 140 (2026): El món de Jaume I i el nostre

Secció

MONOGRÀFIC

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.