Jaume I, rei de Catalunya
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.2Paraules clau:
Jaume I, Mallorca, València, Barcelona, ConsellersResum
Resum: No és difícil complir aquesta petició. Escriure sobre Jaume I, rei de Catalunya, comporta d’entrada una petita explicació sobre la qüestió que els reis a Catalunya, pel fet de ser-ho, es coneixien com a comtes de Barcelona. Però ja entrant en matèria és necessari, tot i que sigui molt breu, explicar la conquesta de Mallorca i les Illes Balears, a excepció de Menorca, per la senzilla raó que sense Catalunya el rei no hagués pogut fer-ho. Igual succeeix amb la temàtica valenciana, però en aquest cas també s’ha de referir a la presència important del món aragonès. El Regne de València, que així es va denominar després de la victòria cristiana sobre l’emirat islàmic valencià, presenta una bicefàlia entre aragonesos i catalans ja des de la conquesta fins a, com a mínim, la primeria del segle xviii amb els decrets de Nova Planta. Aquests eliminaren els regnes autònoms a favor de la centralitat d’Espanya. Una vegada explicades aquestes qüestions que eren d’obligada assumpció, el treball se centra en l’actuació del rei bàsicament sobre Barcelona. S’explica així la sèrie de decrets reials per a construir el més que secular govern de la capital de Catalunya, que arribà a ser cap i casal del país.
Descàrregues
Referències
Barrero, A. M. (1971). «El derecho romano en los Furs de Valencia de Jaime I» dins Anuario de Historia del Dere-cho Español, XLI, p. 639-644.
Belenguer, E. (2008). Jaume I i el seu regnat, Lleida, Pagès Editors.
Benchs, S. P. (2000). Barcelona i els seus dirigents 1096-1291, Barcelona, Proa.
Burns, R. (1990). L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle XIII al Regne de València. València, Tres i Quatre, vol. I.
Escartí, V. J. (2021). Jaume I en la memòria d’un poble, València, Generalitat Valenciana.
Font i rius, J. M. (1977). «Jaume I i la municipalitat de Barcelona», Discurs inaugural de l’Any Acadèmic 1977-1978, Universitat de Barcelona.
Furió, A. (2007). El Rei Conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda, Alzira, Bromera.
Guinot, F. (1999). Els fundadors del Regne, València, Tres i Quatre, vol. I.
López Elum, P. (1989). «La repoblació valenciana», dins Història del País Valencià. Barcelona, Edicions 62, vol. II, p. 87-112.
Reglà, J. (1967). «El dualisme en Valencia y sus desequilibrios» dins Saitabi, XVII.
Renouard, Y. (1962). «Les principaux aspects économiques et sociaux de l’histoire des pays de la Couronne d’Aragon aux XIIe, XIIIe et XIVe siècles» dins VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, vol. I, p. 231-242.
Ruiz Doménec, J. E. (1985). «Barcelona en 1249. Las circunstancias de un privilegio», dins La Ciudad hispánica durante los siglos XIII-XVI. Madrid, Universidad Complutense, vol. II, p. 1.333-1.345.
Soldevila, F. (1983). El Llibre dels Feits, Barcelona, Selecta (2a edició).
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
