La discriminació de la dona en la música en valencià: un anàlisi a través de la teoria de les sis facetes de Peterson

Autors/ores

Paraules clau:

gènere, cultura, Peterson, discriminació, música, valencià

Resum

Els estudis culturals han guanyat rellevància sobretot a partir dels seixanta. Iniciats per l’escola de Birmingham, han anat dibuixant un conjunt de teories que ens permeten analitzar, des de la sociologia de la cultura, el camp cultural. Una de les teories més útils és la de Peterson. Aquest autor fa possible l’anàlisi, mitjançant l’estudi de les sis facetes, dels elements simbòlics i estructurals del camp cultural musical. D’altra banda, s’ha evidenciat l’existència del patriarcat musical per mitjà de diferents estudis sobre la discriminació i la situació de les dones en el camp cultural. En aquest estudi, es pretén iniciar la superació del buit bibliogràfic sobre la situació de la dona en la música feta en valencià, aplicant la perspectiva de les sis facetes de Peterson mitjançant una enquesta quantitativa dirigida als professionals del camp musical valencià. Els resultats confirmen una discriminació estructural de les dones en el camp musical, principalment degut a la falta de tecnologia i a l’estructura de la indústria musical. A més, s’evidencia la discriminació pròpia d’una llengua en situació de disglòssia, representada per la mancança de suport legislatiu i institucional i de l’estructura organitzacional.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Pau Díaz-Solano, Universitat de València

Pau Díaz-Solano és sociòleg i politòleg especialitzat en el camp de la sociologia de la cultura. Estudia el màster de Gestió Cultural a la UPV i UV i treballa en la unitat d’investigació Econcult del Departament d’Economia Aplicada de la UV. Ha treballat en el sector cultural, a Culturalink, i en projectes d’investigació, a ACICOM, sobre associacionisme.

Paula García-Muñoz, Universitat de València

Paula García-Muñoz és sociòloga i politòloga en l’últim any de formació. Fa pràctiques formatives a l’Observatori d’Igualtat Educativa d’Ontinyent i té una beca de col·laboració a la investigació en l’àmbit de la sociologia de l’educació al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València. Interessada en feminisme i en la metodologia d’investigació de les ciències socials.

Referències

Ariño, A., y Llopis, R. (2018). La participación cultural en la Comunidad Valenciana. Encuesta 2017. València: Generalitat

Valenciana.

Bennett, A. (2004). Consolidating the music scenes perspective. Poetics, 32, 223-234. doi:10.1016/J.POETIC.2004.05.004

Boix, R., y Soler i Marco, V. (2014). Creative industries and the productivity of the European regions. En International

Conference on Regional Science (1-36).

Boix, R., y Soler i Marco, V. (2017). Creative service industries and regional productivity. Papers in Regional Science,

(2), 261-279. https://doi.org/10.1111/pirs.12187

Bourdieu, P. (1995a). Las reglas del arte. Génesis y estructuras del campo literario. Barcelona: Anagrama.

Bourdieu, P. (1995b). Reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza. Madrid: Editorial Popular.

Capsir, L. (8 de diciembre de 2015). On estan les dones a la música valenciana? Levante-EMV. Recuperado el 22 de abril de

de https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2015/12/08/on-les-dones-musica-valenciana-12493932.html

Ciges, T. (7 de marzo de 2018). 30 dones imprescindibles en la música en valencià. Revista Saó. Recuperado el 10 de

febrero de 2022 de https://revistasao.cat/30-dones-musica-en-valencia/

Del Val, F. (2014). Rockero insurgente, modernos complacientes: juventud, rock y política en España (1975-1985) (Tesis

doctoral). Universidad Complutense de Madrid, Madrid.

Díaz-Solano, P. (2021). Teletreball, una oportunitat maleïda o hi ha opció per a la conciliació al País Valencià? L’Espill,

, 100-112.

Fayos, E. (7 de marzo de 2019). Les treballadores de la música valenciana es planten davant els contractes oportunistes

del 8 de març. La Directa. Recuperado el 17 de agosto de 2021 de https://directa.cat/les-treballadores-de-la-musicavalenciana-

es-planten-davant-els-contractes-oportunistes-del-8-de-marc/

Flor, V. (2011). Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja-Barcelona: Afers.

Frechina, J. V. (2011). La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns. València: Acadèmia Valenciana

de la Llengua.

Frechina, J. V. (2014). Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània. Prats de Lluçanès: Editorial

Caramella.

Frechina, J. V. (2021). Nova Escena Valenciana, brots verds en la tempesta. Enderrock, 315, 59-63.

Fusa Activa. (2019). Qui som? Recuperado el 15 de agosto de 2021. https://sites.google.com/view/fusaactiva/fusa-activa.

Gallego, R. (2020). Música popular i feminisme. Barcelona: Fundació Nexe.

Gramsci, A. (2011). ¿Qué es cultura popular? En A. Pons, y J. Serna (ed.) (p. 1-192). València: PUV.

Grande, P. (2020). Veus de dones damunt o darrere l’escenari. Recuperado el 28 de julio de 2021 de https://raco.cat/index.

php/RevistaGirona/article/view/364926

Green, L. (2001). Música, género y educación. Madrid: Morata.

Hernàndez i Martí, G. M., Albert, M., Gómez, E., y Requena, M. (2014). La cultura como trinchera. La política cultural

en el País Valenciano (1975-2013). València: Universitat de València.

Marco-Serrano, F., y Rausell-Köster, P. (2014). Economic development and the creative industries: a Mediterranean

tale of causality. Creative Industries Journal, 7(2), 81-91. doi:10.1080/17510694.2014.958383

Peterson, R. A. (1965). Artistic creativity and alienation: the jazz musician versus his audience. Arts in society, 3(2),

-248.

Peterson, R. A. (1976). The production of culture. Newbury Park, CA: SAGE Publications.

Peterson, R. A. (1978). The Production of cultural change: The case of contemporary country music. Social Ressearch,

(2), 292-314.

Peterson, R. A. (1997). Creating country music: Fabricating authenticity. Chicago: University of Chicago Press.

Peterson, R. A. (2004). The Production of Culture Perspective. Annual Review of Sociology, 15(30), 311-334. https://doi.

org/10.1146/annurev.soc.30.012703.110557

Peterson, R. A., y Bennett, A. (2004). Music Scenes: Local, Translocal and Virtual. Nashville: Vanderbilt University Press.

Rausell-Köster, P., y Estrems, J. A. (1999). Una aproximación económica a las sociedades musicales. CIRIEC - España.

Revista de economía pública, social y cooperativa, 31, 149-188.

Rausell-Köster, P., y Carrasco, S. (2002). Camp de Túria i Societats Musicals. Lauro. Quaderns d’història i societat, 10, 135-140.

Rausell-Köster, P. (2007). Cultura en la Comunidad Valenciana. En La Comunidad Valenciana en el umbral del siglo XXI.

Estrategias de desarrollo económico (p. 495-518). València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Regev, M. (2013). Pop-rock music: aesthetic cosmopolitanism in late modernity. Cambridge: Polity Press.

Rius-Ulldemolins, J., Hernàndez i Martí, G. M., y Torres, F. (2016). Urban development and cultural policy “White

elephants”: Barcelona and Valencia. European Planning Studies, 24(1), 61-75. https://doi.org/10.1080/09654313.

1075965

Rius-Ulldemolins, J., Flor, V., y Hernàndez i Martí, G. M. (2017). The dark side of cultural policy: Economic and political

instrumentalisation, white elephants, and corruption in Valencian cultural institutions. International Journal of

Cultural Policy, 25(3), 1-16. https://doi.org/10.1080/10286632.2017.1296434

Rius-Ulldemolins, J., Zamorano, M. M., y Bonet, L. (2018). Autonomía y cooperación en los modelos federalizantes

de política cultural. Análisis comparativo de los casos de Alemania, EEUU, Canadá, Suiza, Reino Unido y España.

Política y sociedad, 55(1), 189-210. https://doi.org/10.5209/POSO.54214

Rius-Ulldemolins, J., y Pecourt, J. (2021). Sociología de la cultura en la era digital. Herramientas para el análisis de las

dinámicas culturales del siglo XXI. València: PUV, Publicacions de la Universitat de València.

Rius-Ulldemolins, J., Gisbert-Gracia, V., y Díaz-Solano, P. (sin publicar). Political power, performance and ritual: cultural

politics as a framework for construction of the political charisma in the city of Valencia (1991-2015). València: Universitat de València.

Romero, J., y Barón, N. (2019). Cultura territorial e innovación social. València: Universitat de València.

SIES. Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics. (2016). Coneixement i ús social del valencià. Enquesta 2015. Síntesi

de resultats. València: Generalitat Valenciana.

Straw, W. (1991). Systems of articulation, logics of change: Communities and scenes in popular music. Cultural studies,

(3), 368-388. doi:10.1080/09502389100490311

Uriel, E. (2007). El valor económico de la Cultura en España. Madrid: Ministerio de Cultura.

Vicenç, C., y Vinardell, M. (15 de junio de 2017). I en la música, on són les dones? El paper de la dona en la contracultura

feminista i d’esquerres. VilaWeb. En línea: https://www.vilaweb.cat/noticies/i-en-la-musica-on-son-les-dones/

Publicades

2022-11-14

Com citar

Díaz-Solano, P. and García-Muñoz, P. (2022) “La discriminació de la dona en la música en valencià: un anàlisi a través de la teoria de les sis facetes de Peterson”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(2), pp. 110–127. Available at: https://revistadebats.net/article/view/4472 (Accessed: 27 November 2022).