Comprendre els territoris culturals de baix cap a dalt en ciutats desiguals

Understanding Bottom-Up Territories of Culture in Unequal Cities

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-137-1.1

Resum

El terme contestació sovint s’utilitza per a descriure diferents tipus de conflictes que sorgeixen en les àrees urbanes del segle xxi. Tot i això, la literatura sobre planificació urbana no ha abordat adequadament l’enfocament cultural d’aquesta resistència. Per tant, aquest article té com a objectiu corregir-ne aquesta omissió. Argumentem que el concepte de territoris de cultura en disputa fa un paper clau en la construcció informal de les àrees urbanes, destacant-les com a impulsores heterogènies de contestació i de lluita pels drets a les ciutats assolades per la desigualtat d’Amèrica Llatina. Els autors hi fan ús de dos enfocaments metodològics per definir aquesta contestació: (1) anàlisi contextual de la literatura sobre el concepte de territoris per a descobrir-ne el caràcter cultural, i (2) anàlisi etnogràfica d’un estudi de cas sobre Rio de Janeiro, al Brasil. L’Espai Cultural Viaduto de Realengo és un exemple d’apropiació cultural d’un lloc desocupat sota un pas elevat als afores de Rio de Janeiro. Aquest cas il·lustra la complexitat de l’ocupació improvisada i de baix cap a dalt a través d’activitats culturals. L’estudi revela la necessitat d’entendre aquests territoris per a elaborar polítiques públiques i plans urbans més equitatius. També destaca que aquests territoris són culturalment rics i socialment vulnerables

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Claudia Seldin, TECHNISCHE UNIVERSITÄT BERLIN

Urbanista, investigadora postdoctoral i professora convidada al Centre d’Estudis Metropolitans - Technische Universität Berlin (Alemanya). Becària de la Fundació Alexander von Humboldt/CAPES. Té un doctorat en Urbanisme de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil) en col·laboració amb la Bauhaus - Universität Weimar (Alemanya). Responsable del Laboratori de Resistència Cultural i Urbana - CURL.

Caio César de Azevedo Barros , National Museum, Federal University of Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brazil)

Científic social, professor de Sociologia i Filosofia a l’Escola Ao Cubo. Té un mestratge en Antropologia Social del Museu Nacional - Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil), on actualment és candidat a doctorat. Exbecari del CNPq en el PROURB/UFRJ i editor d’Habitus (revista). Membre actual de CURL.

Pedro Vitor Costa, Federal University of Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brazil)

Actor, arquitecte i urbanista, llicenciat en la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme - Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil). Actualment, és estudiant de mestratge en el Programa de Postgrau en Urbanisme de la UFRJ, on va obtenir diferents beques del CNPq. Cofundador de Tre+Co Arquitetura i membre actual de CURL.

Victória Michelini, Program in Architecture, Federal University of Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brazil)

Actriu, arquitecta i urbanista graduada en la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme - Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil) amb una estada de col·laboració en el Politecnico di Milano (Itàlia). Exbecària del CNPq en el Programa de Postgrau en Urbanisme de la UFRJ. Cofundadora de Tre+Co Arquitetura i membre actual de CURL.

Referències

Ahnen, R. E. (2008). The Politics of Police Violence in Democratic Brazil. Latin American Politics and Society, 49(1), 141-164. doi: 10.1111/j.1548-2456.2007.tb00377.x
Alves, J. A. (2020). Biópolis, Necrópolis, Blackpolis. Geopauta, 4(1), 2594-5033. doi: 10.22481/rg.v4i1.6161
Barros, C. C. A. (2020). Do Bronx a Realengo: Uma Etnografia na ‘Sagrada Terça-Feira Rap’ do Espaço Cultural Viaduto de Realengo. Master thesis, Federal University of Rio de Janeiro.
Bastos, I. (2012). Consórcio da CCR Assume a Transolímpica. O Globo, April 20. https://oglobo.globo.com/rio/transito/consorcio-da-ccr-assume-transolimpica-4694935, access 12 August 2020.
Bey, H. (2018). Temporary Autonomous Zone. São Paulo: Veneta.
Bonnemaison, J. (1981). Voyage Autour du Territoire. Espace Géographique, 10(4), 249-262. doi: 10.3406/spgeo.1981.3673
De Certeau, M. (1994). L'Invention du Quotidien. Petrópolis: Vozes.
Canclini, N. G. (2019) A Culture of Informality. Urban Studies, 56(3), 488-493. doi:10.1177/0042098018782635
Cano, I. (2013). Violence and Organized Crime in Brazil. In Heinrich-Böll-Stiftung & R. Schönenberg (Eds.), Transnational Organized Crime (pp. 179-188). Bielefeld: Transcript.
Clarke, F. (2015). Maps Show Racial Segregation in Rio de Janeiro. Rio on Watch, November 12. https://www.rioonwatch.org/?p=25311, access 10 October 2020.
Das, V. (2007). Life and Words. Berkeley: University of California Press.
Debarbieux, B. (1999). Le Territoire: Histoires en Deux Langues. In C. Chivallon, P. Ragouet & M. Samers (Eds.), Discours Scientifique et Contextes Culturels (pp. 33-46). Bourdeaux: MSHA.
Delaney, D. (2005). Territory. Oxford: Blackwell.
Flores, M. (2007). La Identidad Cultural del Territorio Como Base de una Estrategia de Desarrollo Sostenible. Revista Opera, 7: 35-54.
Frémont, A. (1980). A Região, Espaço Vivido. Coimbra: Almedina.
Foucault, M. (2008). Security, Territory, Population. São Paulo: Martins Fontes.
Fukuyama, F. (1992). The End of History and the Last Man. New York: Free Press.
Gonçalves, M. (2012). Etnobiografia. In M. Gonçalves, R. Marques & V. Cardoso (Eds.), Etnobiografia (pp. 19-42). Rio de Janeiro: 7 Letras.
Garcia, A. (2019). Brazil Under Bolsonaro. Journal of Global Faultlines, 6(1), 62-69. doi: 10.13169/jglobfaul.6.1.0062
Haesbaert, R. (2004). O Mito da Desterritorialização. Rio de Janeiro: Bertrand.
Haraway, D. (1988). Situated Knowledges. Feminist Studies, 14(3), 575-599.
Hollanda, H. B. (2012). Usos da Cultura. Sistema & Gestão, 7, 134-142. doi: 10.7177/sg.2012.v7.n2.a1
Instituto Pereira Passos. (2018). Data Rio (online). http://www.data.rio/app/bairros-cariocas, access 06 August 2020.
Lindón, A. (2019). The Lived City. Geographica Helvetica, 74, 31-39. doi: 10.5194/gh-74-31-2019
López, M. (2016). Paisajes Hídricos Urbanos en Disputa. Medellín: Rocco Gráficas.
Massey, D. (1999). Imagining Globalization. In A. Brah, M. Hickman, & M. Ghaill (Eds.), Global Futures (pp. 27-44). London: Palgrave Macmillan.
Massey, D. (2005). For Space. London: Sage.
Mbembe, A. (2003). Necropolitics. Public Culture, 15(1), 11-40. doi: 10.1215/08992363-15-1-11
Pecqueur, B. (2005). Le Développement Territorial. In F. Giraut & B. Antheaume (Eds.), Le Territoire est Mort, Vive Les Territoires (pp. 295-316). Marseille: IRD.
Pinheiro-Machado, R. and Scalco, L. (2020). From Hope to Hate: The Rise of Conservative Subjectivity in Brazil. HAU: Journal of Ethnographic Theory, 10(1), 21–31. doi: 10.1086/708627
Porto-Gonçalves, C. (2001). Geo-grafías. Movimientos Sociales y Nuevas Territorialidades y Sustentabilidad. México: Siglo XXI.
Porto-Gonçalves, C. (2008). De Saberes e de Territórios: Diversidade e Emancipação a partir da Experiência Latino-Americana. In A Ceceña (Ed.), De los Saberes de la Emancipación y de la Dominación (pp. 37-52). Buenos Aires: CLACSO.
Raffestin, C. (1980). Pour une Géographie du Pouvoir. Paris: LITEC.
Rocha, A. B., Barros, C. C. A. and Santos, E. R. F. (2018). ‘Desescondendo’ a Cultura da Zona Oeste. In L. F. Vaz & C. Seldin, Culturas e Resistências na Cidade (pp. 157-171). Rio de Janeiro: Rio Books.
Rolnik, R. (2007). Territórios Negros nas Cidades Brasileiras. In R. E. dos Santos (Ed.). Diversidade, Espaço e Relações Étnico-Raciais, 75-90. Belo Horizonte: Autêntica.
Roy, A. 2005. Urban Informality. Journal of the American Planning Association, 71(2), 147-158. doi: 10.1080/01944360508976689
Santos, M. (2006). A Natureza do Espaço. São Paulo: USP.
Saquet, M. (2018). A Perspective of Counter-Hegemonic Analysis and Territorial Transformation. Geographica Helvetica, 73, 347-355. doi: 10.5194/gh-73-347-2018
Satgé, R. and Watson, V. (2018). Urban Planning in the Global South. Cham: Springer.
Seldin, C. (2018). Culture, Temporary Uses and Unusual Spaces in Rio de Janeiro. In A. Oliveira & M. Garcia-Ruiz, Proceedings of the TICYUrb IV (pp. 127-139). Lisbon: ISCTE.
Seldin, C., Barros, C. C. A., Costa, P. V. and Gavinho, T. I. (2020). Peripheral Creativity: Temporary Cultural Uses as Alternatives to Inefficient Policies? International Journal of Cultural Policy, 26(6), 771-790. doi: 10.1080/10286632.2020.1811246
Schwarz, A. and Streule, M. (2020). Introduction to the Special Issue Contested Urban Territories: Decolonized Perspectives. Geographica Helvetica, 75, 11-18. doi: 10.5194/gh-75-11-2020
Silva, D. F. (2014). Ninguém: Direito, Racialidade e Violência. Meritum, 9(1), 67-117.
Vaz, L. F. (2007). Ações Culturais em Favelas Cariocas: Notas Preliminares. Cadernos PPGAU/FAUFBA, 5(1): 27-39.
Vaz, L. F. (2018). A Cultura e o Território: Uma Reflexão Sobre os Espaços Opacos Cariocas. In L. F. Vaz & C. Seldin, Culturas e Resistências na Cidade (pp. 25-41). Rio de Janeiro: Rio Books.
Velho, G. (2001). Biografia, Trajetória e Mediação. In G. Velho & K. Kuschnir (Eds.), Mediação, Cultura e Política (pp. 13-28). Rio de Janeiro: Aeroplano.
Vicino, T. and Fahlberg, A. (2017). The Politics of Contested Urban Space: The 2013 Protest Movement in Brazil. Journal of Urban Affairs, 39(7), 1001-1016. doi: 10.1080/07352166.2017.1323545
Virilio, P. (1998). La Bombe Informatique. Paris: Galileé.
United Nations. (2019). Relatório do Desenvolvimento Humano. New York: PNUD.
Yiftachel, O. and Ghanem, A. (2004). Understanding ‘Ethnocratic’ Regimes: The Politics of Seizing Contested Territories. Political Geography, 23(6), 647-676. doi: 10.1016/j.polgeo.2004.04.003
Zibechi, R. (2015). Territórios em Resistência. Rio de Janeiro: Consequência.

Descàrregues

Publicades

2023-05-30

Com citar

Seldin, C., de Azevedo Barros , C. C. ., Costa, P. V. and Michelini, V. . (2023) “Comprendre els territoris culturals de baix cap a dalt en ciutats desiguals: Understanding Bottom-Up Territories of Culture in Unequal Cities”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 137(1), pp. 10–30. doi: 10.28939/iam.debats-137-1.1.

Número

Vol. 137 No 1 (2023)

Secció

QUADERN

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.