La gestión emocional en el trabajo de la población española. Análisis cuantitativo a través de la construcción de un índice de calidad emocional del trabajo y su vinculación con la estructura social

María Cascales Mira

doi:10.28939/iam.debats-135-1.3

Autors/ores

María Cascales Mira Universidad de Sevilla https://orcid.org/0000-0002-1535-5424

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-1.3

Paraules clau:

gestió emocional, índex de qualitat emocional en el treball, factors estructurals, classe social

Resum

L’organització del treball situada en el paradigma postfordista posa l’èmfasi en els aspectes emocionals dels processos d’interacció treballador-client, com a resultat del canvi en l’estructura productiva cap a un increment de les activitats de serveis, on les relacions interpersonals són un factor clau. En aquesta «nova cultura», l’organització es concep com un entorn sentent i el treball emocional
acapara l’interés en l’ambit de la investigació i ciència social que analitza el paper de les emocions en les ocupacions i en la cultura organitzacional (Zapf, 2002; Grandey, 2000, 2015; Seymour i Sandiford, 2005; Bolton, 2000; Wharton, 2009; Totterdell i Holman, 2003). En la majoria d’ocasions, les investigacions relacionades s’han abordat des d’estudis de casos qualitatius de persones treballadores
del sector dels serveis (Steinberg i Figart, 1999), fet que limita la possibilitat de fer inferència i fa que siga difícil connectar-lo
amb l’estructura social. L’objectiu de la nostra investigació és ampliar aquest camp d’anàlisi i explorar la vinculació entre la gestió emocional i l’estructura social. La metodologia emprada és quantitativa: hem construït un índex de qualitat emocional en el treball (ICET) que ens permeta mesurar la qualitat emocional dels treballadors a Espanya i analitzar la seua vinculació amb les variables
estructurals clau: classe social, ocupació i gènere. Amb aquest objectiu hem emprat les dades de la Sexta Encuesta Europea Sobre las Condiciones de Trabajo (Eurofound, 2015). Els resultats mostren que hi ha diferències significatives en la gestió emocional del treball per ocupació, classe social i gènere, és a dir, es comprova la vinculació entre l’ICET i l’estructura social.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

María Cascales Mira, Universidad de Sevilla

María Cascales és doctora en Sociologia per la Universidad de Sevilla i des del 2010 hi treballa com a professora interina en el Departament de Sociologia. El seu camp d'investigació se situa en la sociologia del treball i la sociologia de les emocions, vinculat amb l'estructura social. Les seues últimes publicacions han sigut «La calidad intrínseca del trabajo y su vinculación con las lógicas laborales» (2021) en la Revista Española de Sociología i «New Model for Measuring Job Quality: Developing an European Intrinsic Job Quality Index» (2021) en Social Indicators Research.
Pertany al grup d'investigació Estudios Sobre la Calidad de las Sociedades Europeas (ECALSE) i ha participat en la publicació del llibre The Quality of European Societies: A Compilation of Composite Indicators amb el capítol «Job Quality» (Springer, 2019). Ha participat en la xarxa INCASI (International Network for Comparative Analysis of Social Inequalities), finançada per la Comissió Europea, a través de la qual ha realitzat diverses estades d'investigació a Llatinoamèrica. En l'actualitat participa en el projecte d'investigació «Dinámicas de movilidad social en España» (DINAMOS) vinculat al projecte INCASI.

Referències

Albrow, M. (1994). ‘‘Accounting for organizational feeling’’, in L. Ray and M. Reed (eds.), New Weberian Perspectives on Work, Organization and Society. London: Routledge.
Alonso, L.E. y Fernandez, C.J. (2013). Los discursos del management. Una perspectiva crítica. Lan Harremanak, 28 (I), 42-69.
Ashforth, B. E. y Humphrey, R. H. (1993). Emotional labor in service roles: The influence of identity. Academy of Management Review, 18 (l), 88-115.
Bericat, E. (2000). “La sociología de la emoción y la emoción en la sociología”. Papers, 62,145-176.
Bericat, E. (2001). Max Weber o el enigma emocional del origen del capitalismo. Reis 1(95)
Bericat, E. (2016). The sociology of emotions: Four decades of progress. Current Sociology, 64 (3), 491-513
Bericat, E. y Sanchez, E. (2015). Structural Gender Equality in Europe and Its Evolution Over the First Decade of the Twenty First Century. Social Indicators Research 127(1)
Boltanski, L. y Chiapello, E. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Ediciones AKAL
Bolton, S (2000). ‘Emotion Here, Emotion There, Emotional Organizations Everywhere’. Critical Perspectives on Accounting 11, 155-171
Bolton, S. (2006). Una tipología de la emoción en el lugar de trabajo. Sociología del Trabajo. Nueva época. Madrid: Siglo XXI
Bolton, S. y Boyd, C. (2003). Trolley dolly or skilled emotion manager? Moving on from Hochschild’s Managed Heart. Work, employment and society 17 (2)
Breen, R. (2005). Foundations of Neo-Weberian Class Analysis. Cambridge University Press
Clay-Warner, J. y Robinson, D.T. (2008). Social Structure and Emotion. Academic Press
D´Oliveira, M (2018). Arlie Russell Hochschild: Un camino hacia el corazón de la sociología. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas
Ekman, P. (1973). Cross-cultural studies of facial expression: A century of research in review. New York: Academic Press
Erikson, R., Goldthorpe J., y Portocarero, L. (1979). Intergenerational Class Mobility in Three Western European Societies: England, France and Sweden. The British Journal of Sociology. Special Issue. Current Research on Social Stratification, 30 (4), 415-441
Erickson, R.J. y Ritter, C. (2001). Emotional labor, burnout, and inauthenticity: Does gender matter? Soc. Psychol.Q., 64(2),146–63
Esping-Andersen, G. (1993). Changing Classes: Social Stratification in Postindustrial Europe and North America. London: Sage
Esping-Andersen, G. (1999). The Social Foundations of Postindustrial Economies. Oxford: Oxford University Press
Gorroño, I. (2008). El abordaje de las emociones en las organizaciones: luces y sombras. Cuadernos de Relaciones Laborales, 26 (2).
Grandey, A. (2000). Emotion Regulation in the Workplace: A New Way to Conceptualize Emotional Labor. Journal of Occupational Health Psychology, 5 (1), 95-110.
Grandey, A. (2003). When “the show must go on”: surface acting and deep acting as determinants of emotional exhaustion and peer-rated service delivery. Acad. Manag. J. 46(1):86–96.
Grandey, A. (2015). Smiling for a Wage: What Emotional Labor Teaches Us About Emotion Regulation. Psychological Inquiry. 26, 54–60.
Hertel, F.R. (2017). Social Mobility in the 20th Century. Class Mobility and Occupational Change in the United States and Germany. Springer.
Hochschild, A. R. (1979). Emotion work, feeling rules, and social structure. American Journal of Sociology, 55(3), 551-575.
Hochschild, A. R. (1983). The managed heart: Commercialization of human feeling. Berkeley: University of California Press.
Hochschild, A. R. (2008). La mercantilización de la vida íntima. Apuntes de la casa y el trabajo. Barcelona: Katz Ediciones.
Huth, J., De Lorme, D.E. y Reid, L.N. (2006). Perceived third-person effects and consumer attitudes on prevetting and banning DTC advesiting. Journal of Consumer Affairs, 40 (1) , 90-116.
Kemper, T. (1987). How Many Emotions Are There?. Wedding the Social and the Autonomic Components. American Journal of Sociology, 93(2), 263–289.
Marrero, J.R. y Abdul-Jalbar, B.(2015). Las exigencias emocionales en el trabajo. El caso español. Papers, 100 (2).
Morris, J. A., y Feldman, D. C. (1996). The dimensions, antecedents, and consequences of emotional labor. Academy of Management Review, 21(4), 986-1010.
Orzechowicz D. (2008). Privileged emotion managers: the case of actors. Soc. Psychol. Q., 1(2), 143–56.
Rafaeli, A. y Sutton, R.I. (1989). The expression of emotion in organizational life. Res. Organ. Behav. 11,1–42.
Sennett, R.y Cobb, J. (1972). The Hidden Injuries of Class. Cambridge University Press
Seymour, D. y Sandiford, P. (2005). Learning emotion rules in service organizations: socialization and training in the UK public-house sector. Work, employment and society, 19(3), 547–564.
Shott, S. (1979). Emotion and social life: A symbolic interactionist analysis. American Journal of Sociology, 84(6), 1317–1334.
Steinberg, R.J y Figart, D.M. (1999). Emotional Demands at Work: A Job Content Analysis. Annals of the American Academy of Political and Social Science, 561, 177-191.
Totterdell, P. y Holman, D. (2003). Emotion Regulation in Customer Service Roles: Testing a Model of Emotional Labor. Journal of Occupational Health Psychology, 8, (1), 55–73.
Wharton, A.S. (1993). The affective consequences of service work: managing emotions on the job. Work Occup. 20(2), 205–32.
Wharton, A.S. (2009). The Sociology of Emotional Labor. Annu. Rev. Sociol. 35,147-165.
Wharton, A.S. (2011). The Sociology of Arlie Hochschild. Work and Occupations, 38(4), 459–464.
Wharton, A.S. y Erickson, R.J. (1993). Managing emotions on the job and at home: understanding the consequences of multiple emotional roles. Acad. Manag. Rev. 18(3), 457–86
Zapf, D. (2002). Emotion work and psychological well-being. A review of the literature and some conceptual considerations. Human Resource Management Review. 12, 237–268.