Debats. Revista de cultura, poder i societat http://revistadebats.net/ <p><span lang="ca-ES"><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat</em></span><span lang="ca-ES">, fundada el 1982, és publicada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca. Diputació de València amb la voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva àmplia i multidisciplinària integrant la perspectiva de las ciències socials i els estudis culturals. Actualment, la revista&nbsp;<em>Debats</em>&nbsp;està indexada a Emerging Sources Citation Index i a Scopus.</span></p> ca-ES <p align="JUSTIFY">Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a&nbsp;<em>Debats. Revista sobre cultura, poder i societat</em>.</p> <p align="JUSTIFY"><a name="_GoBack"></a><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat </em>es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.</p> <p align="JUSTIFY">Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza&nbsp;<em>Debats. Revista de cultura, poder i societat&nbsp;</em>la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.</p> joaquim.rius@uv.es (Joaquim Rius-Ulldemolins) veronica.gisbert@uv.es (Verònica Gisbert) Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 OJS 3.3.0.6 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 POLANYI, Karl La naturaleza del fascismo http://revistadebats.net/article/view/3719 Debats Revista de cultura, política i societat Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3719 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Interseccionalitat i polítiques públiques d'igualtat. Elements per al debat http://revistadebats.net/article/view/3717 <p>La igualdad como principio básico de nuestras sociedades no deja de protagonizar debates, más o menos tensos e intensos, así como propuestas de análisis y praxis para el marco de las políticas públicas. Uno de los marcos que acoge el principio de igualdad es la perspectiva interseccional, entendida como una apuesta decidida y heurística para abordar la complejidad de las desigualdades sociales que nace de la aportación de los feminismos negros y que consideramos como un recurso imprescindible para las teorías feministas. En este texto nos acercamos a esta perspectiva; en primer lugar, con un recorrido por la evolución de las políticas<br>públicas de igualdad en el Estado español según el marco legislativo vigente en cada etapa. A continuación, analizamos algunas de las principales aportaciones que plantea la perspectiva interseccional de acuerdo con las aportaciones de algunas de las autoras referentes. Para acabar, planteamos la aplicación de la propuesta interseccional a la futura ley valenciana de igualdad, porque creemos que entender la igualdad desde una perspectiva interseccional es enmarcarla a fin de reconocer la diversidad y hacerla más inclusiva.</p> Alícia Villar, Vicenta Tasa Fuster Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3717 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Cossos i emocions solitàries en l’art plàstic contemporani occidental http://revistadebats.net/article/view/1917 <p>Partint de la sociologia comprensiva weberiana, dels mètodes hermenèutic i d'anàlisi iconològica aplicada a nou obres plàstiques contemporànies (pintura, escultura i fotografia) significatives i representatives de l'art contemporani, aquest article té dos objectius concrets: analitzar la construcció de la soledat dels cossos i de les emocions humanes en l'art plàstic contemporani i constatar com ha evolucionat aquesta temàtica en les pràctiques artístiques des de la modernitat simple fins a la reflexiva, en el context de la societat de la individualització i de la separativitat. Com s'evidenciarà, els cossos i les emocions<br />són maltractats, en tant que les obres analitzades mostren hòmens i dones solitàries, condemnats a viure o estranys en el seu temps, sense oblidar que han sigut descorporeïtzats i desentimentalitzats.</p> Juan Antonio Roche Cárcel Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1917 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 L’objectivació de la identitat europea en els tractats i declaracions de les institucions europees http://revistadebats.net/article/view/2373 <p>En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada.</p> Lluís Català Oltra Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/2373 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Receptes per a la felicitat: una proposta per a l’anàlisi de l’orientació moral d’accions i emocions http://revistadebats.net/article/view/1923 <p>En aquest article es presenta una proposta per a l'anàlisi dels discursos sobre els camins per a aconseguir la felicitat. S'estudien les receptes promogudes per la indústria de la felicitat com a orientacions morals de l'acció social: missatges imperatius difosos a través d'internet que busquen guiar els seus destinataris cap a la consecució de la felicitat. En un camp dominat per la psicologia positiva, s'aborda la felicitat des d'una perspectiva sociològica com a discurs social institucionalitzat: s'analitza com a producció social i com a emoció socialment emmarcada. La investigació es basa en una observació sistemàtica en internet i en procediments quantitatius i qualitatius d'anàlisi textual. Es presenten els mitjans de difusió digitals que promouen les receptes, la seua legitimació científica i el focus en un individu genèric com a destinatari dels missatges i responsable de l'acció. Es proposa una tipologia sobre la base del sentit, la naturalesa i l'objecte de les accions que condueixen a la felicitat. Els resultats mostren com les receptes impliquen orientacions normatives i morals d'accions i emocions: s'assenyala què fer i com pensar i sentir per a ser feliç. La felicitat com a obligació moral conté la majoria de preocupacions que configuren l'agenda de les societats actuals, amb un marcat èmfasi en l'individualisme i una comprensió utilitarista de les relacions socials i l'entorn social.</p> Alberto Martín Pérez, José Antonio Rodríguez Díaz, José Luis Condom Bosch, Aitor Domínguez Aguayo Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1923 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Definir la depressió: materialitats endògenes, immaterialitats exògenes http://revistadebats.net/article/view/1918 <p>Les definicions són narratives en acció que busquen exercir un moviment de tancament respecte de l’ontologia d’allò que defineixen. En aquest cas, explorem definicions en tensió i/o simbiosi mútua, que mostren espais consonants o dissonants, sobre què és la depressió. El mateix terme es cartografia en la seua controvèrsia mitjançant una comparativa entre definicions llegues i expertes fent ús de l’etnografia digital com a metodologia. Un qüestionari obert autoadministrat en línia recull les definicions llegues de depressió per part de 29 participants. D’altra banda, les narratives expertes es recullen a partir de les definicions inscrites en les pàgines web de nou institucions especialitzades en salut, enteses com espais de mediació per al públic general. Les definicions ressonen des d’ambdós espais com a escissions entre allò material biològic i allò immaterial psicològicosocial, i reiteren respectivament una divisió entre l’exogeneitat i l’endogeneitat de la depressió. Una emocionalitat que es caracteritza per un sumatori de reduccionismes, factors acumulatius en una equació de què és la depressió. Finalment concloem plantejant altres possibles ontologies de la depressió que tinguen en compte l’ensambladura entre allò material i allò social. S’obri la porta a identificar materialitats externes, desarrelant la culpabilització del diagnòstic en l’individu i desplaçant-la als dispositius que generen dany.</p> Javier García-Martínez Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1918 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 La gestió emocional en el treball de la població espanyola. Anàlisi quantitativa a través de la construcció d’un índex de qualitat emocional del treball i la seua vinculació amb l’estructura social http://revistadebats.net/article/view/1924 <p>L’organització del treball situada en el paradigma postfordista posa l’èmfasi en els aspectes emocionals dels processos d’interacció treballador-client, com a resultat del canvi en l’estructura productiva cap a un increment de les activitats de serveis, on les relacions interpersonals són un factor clau. En aquesta «nova cultura», l’organització es concep com un entorn sentent i el treball emocional<br />acapara l’interés en l’ambit de la investigació i ciència social que analitza el paper de les emocions en les ocupacions i en la cultura organitzacional (Zapf, 2002; Grandey, 2000, 2015; Seymour i Sandiford, 2005; Bolton, 2000; Wharton, 2009; Totterdell i Holman, 2003). En la majoria d’ocasions, les investigacions relacionades s’han abordat des d’estudis de casos qualitatius de persones treballadores<br />del sector dels serveis (Steinberg i Figart, 1999), fet que limita la possibilitat de fer inferència i fa que siga difícil connectar-lo<br />amb l’estructura social. L’objectiu de la nostra investigació és ampliar aquest camp d’anàlisi i explorar la vinculació entre la gestió emocional i l’estructura social. La metodologia emprada és quantitativa: hem construït un índex de qualitat emocional en el treball (ICET) que ens permeta mesurar la qualitat emocional dels treballadors a Espanya i analitzar la seua vinculació amb les variables<br />estructurals clau: classe social, ocupació i gènere. Amb aquest objectiu hem emprat les dades de la Sexta Encuesta Europea Sobre las Condiciones de Trabajo (Eurofound, 2015). Els resultats mostren que hi ha diferències significatives en la gestió emocional del treball per ocupació, classe social i gènere, és a dir, es comprova la vinculació entre l’ICET i l’estructura social.</p> María Cascales Mira Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1924 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Anàlisi del discurs afectiu en el procés de canvi de model de relació laboral: la gestió de l'entorn per mitjà de la negociació col·lectiva http://revistadebats.net/article/view/1920 <p>El contingut d'aquest article remet a una investigació que plantejava analitzar, des de la dimensió afectiva, el procés de canvi de model de relació laboral que es va consolidar al llarg de la dècada dels 90. Partint d'un estudi de cas, posava el focus sobre el contingut afectiu expressat pels actors protagonistes d'aquest procés en el marc de la negociació col·lectiva. Per fer-ho recorria als múltiples procediments adscrits en l'ampli marge que ens proporciona l'anàlisi del discurs (AD). Una part de tota aquesta anàlisi es va centrar en la gestió afectiva de l'entorn duta a terme pels protagonistes en les primeres fases de la negociació. Els resultats van permetre aprofundir en la naturalesa afectiva d'aquest procés, amb l’ampliació del coneixement que ens ofereixen altres perspectives teòriques i metodològiques d'aquest canvi de model de relació laboral.</p> Carmen Bericat Alastuey, José Luis Antoñanzas Laborda, Eva María Tomás del Río Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1920 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Confrontació emocional i deliberació pública sobre sexe de pagament. La pugna entre fàstic i vergonya http://revistadebats.net/article/view/1921 <p>En aquest article abordem els aspectes afectius i motivacionals de la controvèrsia que es pot articular entorn d'un problema públic mediatitzat. Ens interessa analitzar com les emocions acompanyen l'experiència i la definició d'un fenomen com a intolerable contra el qual es reclama intervenció, així com l'apel·lació estratègica a un repertori afectiu per a aconseguir adhesions a una posició particular. Analitzem els sistemes de sentit i les emocions que es mobilitzen en la controvèrsia actual sobre prostitució<br />i tràfic de persones amb fins d'explotació sexual, per a conèixer com operen les perspectives implicades, quines estratègies emocionals utilitzen i com interseccionen en elles disposicions afectives de base i emocions transitòries que serveixen per a orientar la deliberació. Els discursos i relats propis de cada perspectiva, a més de definir i emmarcar les emocions dels actors implicats en la controvèrsia, busquen proporcionar certes experiències emocionals als seus destinataris previstos, els inciten<br />a incorporar certes regles del sentir que formen part de les perspectives morals i ideològiques que cada perspectiva promou.</p> Vanesa Saiz Echezarreta, Cristina Peñamarin Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1921 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Entrevista a Ivan Miró http://revistadebats.net/article/view/3718 Debats Revista de cultura, política i societat Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3718 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000 Monogràfic Les estructures emocionals de la sociabilitat http://revistadebats.net/article/view/3716 Debats Revista de cultura, política i societat Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3716 Sat, 29 May 2021 00:00:00 +0000