http://revistadebats.net/issue/feed Debats. Revista de cultura, poder i societat 2021-05-29T17:33:23+00:00 Joaquim Rius-Ulldemolins joaquim.rius@uv.es Open Journal Systems <p><span lang="ca-ES"><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat</em></span><span lang="ca-ES">, fundada el 1982, és publicada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca. Diputació de València amb la voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva àmplia i multidisciplinària integrant la perspectiva de las ciències socials i els estudis culturals. Actualment, la revista&nbsp;<em>Debats</em>&nbsp;està indexada a Emerging Sources Citation Index i a Scopus.</span></p> http://revistadebats.net/article/view/3719 POLANYI, Karl La naturaleza del fascismo 2021-05-29T17:33:23+00:00 Debats Revista de cultura, política i societat secretaria.debats@dival.es 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3717 Interseccionalitat i polítiques públiques d'igualtat. Elements per al debat 2021-05-29T17:06:06+00:00 Alícia Villar alicia.villar@uv.es Vicenta Tasa Fuster vicenta.tasa@uv.es <p>La igualdad como principio básico de nuestras sociedades no deja de protagonizar debates, más o menos tensos e intensos, así como propuestas de análisis y praxis para el marco de las políticas públicas. Uno de los marcos que acoge el principio de igualdad es la perspectiva interseccional, entendida como una apuesta decidida y heurística para abordar la complejidad de las desigualdades sociales que nace de la aportación de los feminismos negros y que consideramos como un recurso imprescindible para las teorías feministas. En este texto nos acercamos a esta perspectiva; en primer lugar, con un recorrido por la evolución de las políticas<br>públicas de igualdad en el Estado español según el marco legislativo vigente en cada etapa. A continuación, analizamos algunas de las principales aportaciones que plantea la perspectiva interseccional de acuerdo con las aportaciones de algunas de las autoras referentes. Para acabar, planteamos la aplicación de la propuesta interseccional a la futura ley valenciana de igualdad, porque creemos que entender la igualdad desde una perspectiva interseccional es enmarcarla a fin de reconocer la diversidad y hacerla más inclusiva.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1917 Cossos i emocions solitàries en l’art plàstic contemporani occidental 2020-07-29T14:52:01+00:00 Juan Antonio Roche Cárcel Ja.Roche@ua.es <p>Partint de la sociologia comprensiva weberiana, dels mètodes hermenèutic i d'anàlisi iconològica aplicada a nou obres plàstiques contemporànies (pintura, escultura i fotografia) significatives i representatives de l'art contemporani, aquest article té dos objectius concrets: analitzar la construcció de la soledat dels cossos i de les emocions humanes en l'art plàstic contemporani i constatar com ha evolucionat aquesta temàtica en les pràctiques artístiques des de la modernitat simple fins a la reflexiva, en el context de la societat de la individualització i de la separativitat. Com s'evidenciarà, els cossos i les emocions<br />són maltractats, en tant que les obres analitzades mostren hòmens i dones solitàries, condemnats a viure o estranys en el seu temps, sense oblidar que han sigut descorporeïtzats i desentimentalitzats.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/2373 L’objectivació de la identitat europea en els tractats i declaracions de les institucions europees 2020-07-29T12:42:06+00:00 Lluís Català Oltra luis.catala@ua.es <p>En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1923 Receptes per a la felicitat: una proposta per a l’anàlisi de l’orientació moral d’accions i emocions 2020-10-16T09:35:17+00:00 Alberto Martín Pérez amartinperez@ub.edu José Antonio Rodríguez Díaz jarodriguez@ub.edu José Luis Condom Bosch jlcbosch@ub.edu Aitor Domínguez Aguayo a.dominguez@ub.edu <p>En aquest article es presenta una proposta per a l'anàlisi dels discursos sobre els camins per a aconseguir la felicitat. S'estudien les receptes promogudes per la indústria de la felicitat com a orientacions morals de l'acció social: missatges imperatius difosos a través d'internet que busquen guiar els seus destinataris cap a la consecució de la felicitat. En un camp dominat per la psicologia positiva, s'aborda la felicitat des d'una perspectiva sociològica com a discurs social institucionalitzat: s'analitza com a producció social i com a emoció socialment emmarcada. La investigació es basa en una observació sistemàtica en internet i en procediments quantitatius i qualitatius d'anàlisi textual. Es presenten els mitjans de difusió digitals que promouen les receptes, la seua legitimació científica i el focus en un individu genèric com a destinatari dels missatges i responsable de l'acció. Es proposa una tipologia sobre la base del sentit, la naturalesa i l'objecte de les accions que condueixen a la felicitat. Els resultats mostren com les receptes impliquen orientacions normatives i morals d'accions i emocions: s'assenyala què fer i com pensar i sentir per a ser feliç. La felicitat com a obligació moral conté la majoria de preocupacions que configuren l'agenda de les societats actuals, amb un marcat èmfasi en l'individualisme i una comprensió utilitarista de les relacions socials i l'entorn social.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1918 Definir la depressió: materialitats endògenes, immaterialitats exògenes 2020-10-16T09:27:08+00:00 Javier García-Martínez jagarc17@ucm.es <p>Les definicions són narratives en acció que busquen exercir un moviment de tancament respecte de l’ontologia d’allò que defineixen. En aquest cas, explorem definicions en tensió i/o simbiosi mútua, que mostren espais consonants o dissonants, sobre què és la depressió. El mateix terme es cartografia en la seua controvèrsia mitjançant una comparativa entre definicions llegues i expertes fent ús de l’etnografia digital com a metodologia. Un qüestionari obert autoadministrat en línia recull les definicions llegues de depressió per part de 29 participants. D’altra banda, les narratives expertes es recullen a partir de les definicions inscrites en les pàgines web de nou institucions especialitzades en salut, enteses com espais de mediació per al públic general. Les definicions ressonen des d’ambdós espais com a escissions entre allò material biològic i allò immaterial psicològicosocial, i reiteren respectivament una divisió entre l’exogeneitat i l’endogeneitat de la depressió. Una emocionalitat que es caracteritza per un sumatori de reduccionismes, factors acumulatius en una equació de què és la depressió. Finalment concloem plantejant altres possibles ontologies de la depressió que tinguen en compte l’ensambladura entre allò material i allò social. S’obri la porta a identificar materialitats externes, desarrelant la culpabilització del diagnòstic en l’individu i desplaçant-la als dispositius que generen dany.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1924 La gestió emocional en el treball de la població espanyola. Anàlisi quantitativa a través de la construcció d’un índex de qualitat emocional del treball i la seua vinculació amb l’estructura social 2020-10-16T09:11:42+00:00 María Cascales Mira mcascales@us.es <p>L’organització del treball situada en el paradigma postfordista posa l’èmfasi en els aspectes emocionals dels processos d’interacció treballador-client, com a resultat del canvi en l’estructura productiva cap a un increment de les activitats de serveis, on les relacions interpersonals són un factor clau. En aquesta «nova cultura», l’organització es concep com un entorn sentent i el treball emocional<br />acapara l’interés en l’ambit de la investigació i ciència social que analitza el paper de les emocions en les ocupacions i en la cultura organitzacional (Zapf, 2002; Grandey, 2000, 2015; Seymour i Sandiford, 2005; Bolton, 2000; Wharton, 2009; Totterdell i Holman, 2003). En la majoria d’ocasions, les investigacions relacionades s’han abordat des d’estudis de casos qualitatius de persones treballadores<br />del sector dels serveis (Steinberg i Figart, 1999), fet que limita la possibilitat de fer inferència i fa que siga difícil connectar-lo<br />amb l’estructura social. L’objectiu de la nostra investigació és ampliar aquest camp d’anàlisi i explorar la vinculació entre la gestió emocional i l’estructura social. La metodologia emprada és quantitativa: hem construït un índex de qualitat emocional en el treball (ICET) que ens permeta mesurar la qualitat emocional dels treballadors a Espanya i analitzar la seua vinculació amb les variables<br />estructurals clau: classe social, ocupació i gènere. Amb aquest objectiu hem emprat les dades de la Sexta Encuesta Europea Sobre las Condiciones de Trabajo (Eurofound, 2015). Els resultats mostren que hi ha diferències significatives en la gestió emocional del treball per ocupació, classe social i gènere, és a dir, es comprova la vinculació entre l’ICET i l’estructura social.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1920 Anàlisi del discurs afectiu en el procés de canvi de model de relació laboral: la gestió de l'entorn per mitjà de la negociació col·lectiva 2020-10-16T09:31:54+00:00 Carmen Bericat Alastuey cbericat@unizar.es José Luis Antoñanzas Laborda jlantona@unizar.es Eva María Tomás del Río evatomas@unizar.es <p>El contingut d'aquest article remet a una investigació que plantejava analitzar, des de la dimensió afectiva, el procés de canvi de model de relació laboral que es va consolidar al llarg de la dècada dels 90. Partint d'un estudi de cas, posava el focus sobre el contingut afectiu expressat pels actors protagonistes d'aquest procés en el marc de la negociació col·lectiva. Per fer-ho recorria als múltiples procediments adscrits en l'ampli marge que ens proporciona l'anàlisi del discurs (AD). Una part de tota aquesta anàlisi es va centrar en la gestió afectiva de l'entorn duta a terme pels protagonistes en les primeres fases de la negociació. Els resultats van permetre aprofundir en la naturalesa afectiva d'aquest procés, amb l’ampliació del coneixement que ens ofereixen altres perspectives teòriques i metodològiques d'aquest canvi de model de relació laboral.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/1921 Confrontació emocional i deliberació pública sobre sexe de pagament. La pugna entre fàstic i vergonya 2020-10-16T10:13:10+00:00 Vanesa Saiz Echezarreta vanesa.saiz@uclm.es Cristina Peñamarin cpberis@ucm.es <p>En aquest article abordem els aspectes afectius i motivacionals de la controvèrsia que es pot articular entorn d'un problema públic mediatitzat. Ens interessa analitzar com les emocions acompanyen l'experiència i la definició d'un fenomen com a intolerable contra el qual es reclama intervenció, així com l'apel·lació estratègica a un repertori afectiu per a aconseguir adhesions a una posició particular. Analitzem els sistemes de sentit i les emocions que es mobilitzen en la controvèrsia actual sobre prostitució<br />i tràfic de persones amb fins d'explotació sexual, per a conèixer com operen les perspectives implicades, quines estratègies emocionals utilitzen i com interseccionen en elles disposicions afectives de base i emocions transitòries que serveixen per a orientar la deliberació. Els discursos i relats propis de cada perspectiva, a més de definir i emmarcar les emocions dels actors implicats en la controvèrsia, busquen proporcionar certes experiències emocionals als seus destinataris previstos, els inciten<br />a incorporar certes regles del sentir que formen part de les perspectives morals i ideològiques que cada perspectiva promou.</p> 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3718 Entrevista a Ivan Miró 2021-05-29T17:31:07+00:00 Debats Revista de cultura, política i societat secretaria.debats@dival.es 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 http://revistadebats.net/article/view/3716 Monogràfic Les estructures emocionals de la sociabilitat 2021-05-29T15:03:57+00:00 Debats Revista de cultura, política i societat secretaria.debats@dival.es 2021-05-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021